Per Ruralitzem – Veus per la Sobirania Alimentària
No podem viure sense menjar, és una obvietat. I per això tot el que envolta el menjar és un pilar de les nostres societats. Però aquest pilar està sent fagocitat amb intensitat creixent per l’agronegoci. La pesca, els cultius, els ramats, la vibrant agrodiversitat que encara avui alimenta a la major part de la població mundial… estan sota el punt de mira. Una elit de grans actors controla més de la meitat de les cadenes alimentàries, extreu grans beneficis i pren decisions vitals, però es desentén de la responsabilitat central que té sobre el terç de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, la degradació de la terra, l’aigua i la biodiversitat, la destrucció de la cultura camperola o els danys a la salut derivats de dietes i aliments poc saludables.
Les grans metropolis són nodes centrals d’aquesta cadena. Produeixen pocs aliments però en consumeixen molts. Són hubs de serveis que viuen d’esquenes a la natura, alienes als límits de biocapacitat d’uns metabolismes ecosocials sobrepassats i estressats. Per molt que ens intentin confondre amb anuncis de vaques somrients pastant prats idíl·lics, el totxo, el plàstic o el lineal segueixen sent els ingredients centrals de la vida urbana.
Fa 50 anys, el 85% de producte que comercialitzava Mercabarna provenia de menys de 100 km, avui la proporció és inversa.
Barcelona i la seva àrea d’influència directa constitueixen un mercat alimentari de vora cinc milions de persones i moltíssims turistes. I aquest mercat està dominat per uns pocs agents empresarials. Les tres principals cadenes de supermercats i els dos majoristes més grans controlen tres de cada quatre aliments que consumim. Fa 50 anys, el 85% de producte que comercialitzava Mercabarna provenia de menys de 100 km, avui la proporció és inversa. Mentre, no paren de creixen els anònims centres de distribució privats de gegants com Mercadona o Dia. Pel Port de Barcelona entra cada any el 8% de la soja que importa l’UE. I una bona part va destinada al “País del Porc”, amb les seves alarmants “externalitats”: 21% de les emissions de CO2 catalanes, contaminació del 40% dels aqüífers, 23 milions de sacrificis anuals, intensa desforestació al Cerrado brasiler…
I així i tot, más madera! Inmunes a les dades cada cop més alarmants que proporciona la comunitat científica, encara masses actors polítics, en sintonia amb els interessos econòmics d’uns pocs insisteixen a ampliar l’aeroport i altres infraestructures a costa d’un territori agropolità vital. Però ja no hi ha marge. Entre 1990 i 2012 l’àrea metropolitana va perdre entre un 30 i un 50% de la superficie agrícola que li quedava. I de 2012 ençà a tot Catalunya han desaparegut 6.800 finques agrícoles i la renda pagesa ha disminuït un 34%.
Barcelona no té futur sense restablir l’equilibri amb el seu territori sobre els que es projecta. Per això cal establir aliances entre la població consumidora i la pagesia catalana, mimant especialment el cinturó agropolità
És imprescindible capgirar aquesta dinàmica, d’arrel. Però per fer-ho cal entendre la bona alimentació no com una mercaderia, sinó com un dret bàsic i un bé comú. Cal impulsar una dieta que contempli la temporalitat dels productes agraris, la seva proximitat i les cultures gastronòmiques locals. Necessitem un sistema alimentari que sigui just amb les comunitats productores del Sud global. I tenim prou coneixements i recursos per fer que la pràctica agroramadera passi de ser part de la crisis ecològica a ser part de la solució. Però aconseguir-ho passa, si o si, per multiplicar les persones agricultores, ramaderes, pescadores i petites elaboradores que alimenten les nostres comunitats sense emmalaltir ni les persones ni el planeta. Nombroses experiències ens assenyalen el camí, i de fet a casa nostra els circuits agroecològics regeneratius estan creixent.
Barcelona no té futur sense restablir l’equilibri amb el seu territori sobre els que es projecta. Per això cal establir aliances entre la població consumidora i la pagesia catalana, mimant especialment el cinturó agropolità. Hi ha un model que ho permet, basat en la producció agroecològica, el consum ecològic, de proximitat i de temporada, el control de la cadena per part de la pagesia i de les consumidores. Es diu Sobirania Alimentària, i és clau per afrontar les crisis encadenades que ens assetgen.
Febrer 2023
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 