Per Josep Lluís Notivoli i Ferran “Topo” Saz, membres d’Ecologistes en Acció Catalunya
L’acord de comerç entre la Unió Europea (UE) i el Mercat Comú del Sud (MERCOSUR) es va començar a negociar fa més de 20 anys. La UE estava reforçant la seva convergència després de l’Acord de Schengen -fi de controls fronterers per a les persones- i tenia una nova moneda única, l’euro. Els acords comercials són molt complexos, sí, però que calgui tant de temps per a firmar-lo només s’explica per una gran divergència d’interessos entre les parts negociadores.
Els acords comercials són molt complexos, sí, però que calgui tant de temps per a firmar-lo només s’explica per una gran divergència d’interessos entre les parts negociadores
El 2019 s’activen les negociacions i finalment s’arriba a un principi d’acord, que després no es va concretar amb l’excusa de l’arribada al poder de Jair Bolsonaro. Diversos governs europeus, entre d’altres, França i Alemanya, es van oposar a la firma mentre Bolsonaro estigui al capdavant del govern, en particular per la coincidència entre els seus propis processos electorals i la mala imatge del govern brasiler.
Tal com era previsible, la benvinguda elecció de Lula da Silva ha servit a dirigents de la Unió Europea i sobretot del Govern espanyol d’excusa per situar la ratificació de l’acord UE-Mercosur com a prioritat a l’agenda política, a pocs mesos perquè comenci la Presidència espanyola de la Unió Europea.
Mentre governava Jair Bolsonaro al Brasil es van succeir una sèrie d’onades gegantines d’incendis a l’Amazònia, estimulades per la utilització de les terres “alliberades” per a la producció de pastures per al bestiar i de soja, colza i altres plantes per a obtenir metanol. L’objectiu, òbviament, és l’exportació, principalment a Europa, de productes carnis, soja i biodièsel. Aquesta dinàmica no la va inventar el govern de Bolsonaro, però si la va potenciar extremadament. Lamentablement, hi ha moltes probabilitats que tampoc acabin amb la presidencia de Lula.
La mobilització d’organitzacions camperoles, sindicals, ecologistes i socials, va aconseguir, no sense un impressionant esforç, generar dubtes a diversos governs i parlaments sobre la idoneïtat de la signatura del tractat i així es va aconseguir endarrerir la signatura que ara pretén impulsar el nostre govern.
Les conseqüències de la signatura d’aquest tractat agreujarien i molt la crisi ecosocial, l’expressió de la qual es concreta en les crisis climàtica, ambiental i de biodiversitat, juntament amb la bretxa de les desigualtats, atès que el seu desenvolupament comporta un creixement exponencial d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, més desforestació que suposa el desplaçament de la petita pagesia i les conegudes violacions de drets dels pobles originaris. És a dir, ens empeny a un panorama distòpic i avança acceleradament cap a l’abisme dels límits planetaris.
Les conseqüències de la signatura d’aquest tractat agreujarien i molt la crisi ecosocial. Ens empeny a un panorama distòpic i avança acceleradament cap a l’abisme dels límits planetaris.
Recordem que aquest tractat és amb tot el Mercosur. Això afectaría Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai. (Veneçuela ha estat suspesa i Bolivia està en procés d’adhesió). Per tant, la dimensió dels seus efectes és molt basta, accentuant el caràcter exportador de primeres matèries agropecuàries d’aquests països. A canvi, Europa hi vendria automòbils i altres productes industrials, tot desintegrant el debilitat teixit industrial de la regió.
Amb el Tractat guanyen les transnacionals, que tindran encara més llibertat per produir de manera deslocalitzada, a gran escala i a baix preu, amb un alt cost humà i ecològic. Al que cal sumar sumar la hipocresia europea, que fabrica agrotòxics d’ús prohibit en sòl europeu però els ven i distribueix a l’espai Mercosur; el que també significa que la seva toxicitat ens retorna com un boomerang quan consumim productes agrícoles importats del con sud
Josep Lluis Notivoli i Ferran “Topo” Saz
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 