Per Nazaret Castro, de Carro de Combate per Foodcoop
Des de fa unes dècades, el model agrícola que es promou globalment no té com a objectiu produir menjar, sinó diners. És a dir, no es cultiven aliments, sinó insums que serveixen a diferents indústries: la industria agroalimentària que elabora productes ultraprocessats, però també moltes altres indústries, com la dels agrocombustibles (oli de palma o de soja per produir biodièsel; canya de sucre per a produir etanol).
Alguns dels més importants són els següents: desforestació, pèrdua de biodiversitat, contaminació per agroquímics, pèrdua de fertilitat de la terra, alteració dels cicles hídrics i deteriorament dels ecosistemes, acceleració del canvi climàtic.
Si aquest model és tan devastador per a cossos i territoris, perquè segueix fomentant-se a partir de tota mena de polítiques públiques?
Aturem-nos en això últim: segons un estudi de Via Camperola i Grain, entre el 44% i el 57% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provoquen l’escalfament global estan vinculades al sistema agroalimentari.
Aleshores, si aquest model és tan devastador per a cossos i territoris, perquè segueix fomentant-se a partir de tota mena de polítiques públiques com, sense anar més lluny, la Política Agrària Comuna (PAC)? Doncs perquè beneficia grans multinacionals amb un enorme poder de lobby, és a dir, molt influents en els governs que marquen les regles del joc.
- Empreses biotecnològiques que venen el paquet tecnològic de llavors i (Bayer-Monsanto, BASF, Dupont)
- Comercialitzadores de grans (Cargill, Bunge, ADM, Dreyfus)
- Multinacionals del sector alimentari que elaboren productes ultraprocessats amb aquestes matèries agrícoles (Nestlé, Unilever, Coca-Cola, Danone)
- Grans distribuïdors que venen els ultraprocessats (WalMart, Carrefour, Mercadona, Lidl)
El model perdura perquè beneficia grans multinacionals amb un enorme poder de lobby, és a dir, molt influents en els governs que marquen les regles del joc
A l’altra banda, els grans perjudicats del model: els ecosistemes i les espècies no humanes, per una banda; i, per altra banda, les comunitats camperoles, indígenes i afrodescendents que habiten els països del Sud global pels quals s’estenen els monocultius com els de soja, oli de palma, canya de sucre. En aquestes plantacions, no cal dir-ho, les condicions laborals són pèssimes.
Nazaret Castro
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 