Zeroport
Zeroport es va crear l’any 2019 com una plataforma d’entitats unides per lluitar pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona, i actualment en formen part 136 col·lectius. El primer gran repte al qual ens vam enfrontar va ser la lluita contra l’ampliació de l’aeroport, que va culminar en la gran mobilització del 19 de setembre del 2021. Aquell dia la ciutadania va expressar clarament que no volia l’ampliació i que exigia la preservació dels pocs espais naturals i agraris del Delta del Llobregat que encara queden.
L’ofensiva per l’aeroport continua, i en els darrers mesos hem assistit a la nova escomesa de Foment del Treball, que ha creat una comissió per a aconseguir una proposta de consens per a ampliar l’aeroport. I hem pogut veure, amb perplexitat, que s’ha convertit en moneda de canvi en les negociacions dels pressupostos de la Generalitat
Tot i això, l’ampliació de l’aeroport s’ha convertit en una amenaça constant. No n’hi ha prou que el projecte hagi quedat fora dels plans d’inversió d’AENA per als pròxims anys, ni que la Comissió Europea tingui obert un expedient d’infracció a Espanya per la gran desprotecció del delta del Llobregat i que s’estigui ignorant, ni que l’ampliació contradigui els objectius sobre el canvi climàtic signats tant a escala catalana com estatal, ni tampoc que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi condemnat Espanya per la pèssima qualitat de l’aire de Barcelona i Madrid. L’ofensiva continua, i en els darrers mesos hem assistit a la nova escomesa de Foment del Treball, que ha creat una comissió per a aconseguir una proposta de consens per a ampliar l’aeroport. Darrerament, a més, hem pogut veure, amb perplexitat, com l’ampliació de l’aeroport (i altres megaprojectes com Hard Rock i la B40) s’ha convertit en moneda de canvi en les negociacions dels pressupostos de la Generalitat.
Així, constatem que la patronal i alguns partits polítics van de bracet a l’hora de pressionar a favor d’aquests macroprojectes, els quals comporten greus conseqüències ambientals, energètiques i socials; alhora, només responen als interessos de la patronal i dels grans capitals, que, reiteradament, volen fer negoci amb el mateix model caduc de sempre. Catalunya no té un problema de falta de capacitat de les seves infraestructures aeroportuàries, sinó un problema de falta de polítiques per a un decreixement de l’activitat de l’aviació, i també de manca de polítiques de regulació, gestió o fiscalitat per a reduir els costos socials, ambientals i energètics associats a la hipermobilitat global i el turisme de masses. Davant la greu crisi climàtica i ambiental que afrontem, i també davant la crisi energètica, que fins i tot l’aviació ja està assumint, el que calen són polítiques per limitar l’activitat aeroportuària. L’eliminació dels vols curts amb alternativa ferroviària, l’aturada d’ampliacions de grans aeroports o la taxació del querosè són mesures que ja s’estan començant a implantar a Europa. Aquí anem just en el sentit contrari.
L’eliminació dels vols curts amb alternativa ferroviària, l’aturada d’ampliacions de grans aeroports o la taxació del querosè són mesures que ja s’estan començant a implantar a Europa. Aquí anem just en el sentit contrari. I al Port de Barcelona la situació és semblant o pitjor, perquè mai ha deixat d’ampliar-se
Quant al Port de Barcelona, la situació és semblant o pitjor, perquè el port mai ha deixat d’ampliar-se. Actualment, hi ha tres projectes en marxa: l’ampliació del moll Adossat per a fer-hi dues noves terminals de megacreuers (que faran un total de 7); l’ampliació de la Terminal Prat (BEST), per augmentar la capacitat anual de 2,7 a 3,4 milions de contenidors, i el Pla Director Urbanístic (PDU), lligat a la construcció de nous accessos viaris i ferroviaris logístics a l’antiga i a la nova llera del riu Llobregat i els voltants.
En aquest darrer projecte, que té la declaració d’impacte ambiental caducada des de fa anys, estan previstes quatre noves terminals ferroviàries (tres a l’antiga llera del riu Llobregat i una a la nova llera) i també dos nous eixos viaris de quatre carrils pels dos marges de l’antiga llera, amb un gran nus viari de quatre nivells d’alçada. Tot plegat, amb l’excusa de fer un nou “hub” logístic ferroviari que pretén captar fons europeus Next Generation i que farà augmentar en gran manera l’activitat del Port; l’objectiu és crear una gran zona logística d’intercanvi de mercaderies entre tot tipus de transport, la qual cosa, si s’acaba executant, suposarà més trànsit, més contaminació i més destrucció ambiental a l’àrea metropolitana.
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 