Plataforma Per un Barri verd i viu Esquerra de l’Eixample
Molt més verd i molts menys cotxes; aquest és un principi imprescindible per gaudir d’una ciutat habitable. No abordar dràsticament aquest canvis està afectant greument la nostra salut i la del planeta. Sens dubte, estem en una situació d’emergència. Tot el suport, doncs, a la pacificació de Consell de Cent, Rocafort i Girona i la seva transformació en “eixos verds”.
Tanmateix , el nostre suport va acompanyat d’algunes propostes i reflexions perquè si és important el què (eix verd) també ho és el com (la gestió). Més enllà de la foto del dia de la inauguració, la gestió és decisiva per disposar d’un espai on la quotidianitat del veïns estigui al centre, un espai verd i viu. Per això la creació d’aquest nou espai és una oportunitat que no s’ha de deixar passar.
Des d’aquest punt de vista són clau les mesures com el control del preu del lloguers o el pla d’usos, per impedir que les millores fetes al barri entrin en una lògica d’especulació i per evitar que reforcin els processos de la gentrificació que, per desgràcia, estan en curs a l’Eixample de Barcelona
Molt més verd i molts menys cotxes; aquest és un principi imprescindible per gaudir d’una ciutat habitable. Tanmateix el nostre suport a les pacificacions va acompanyat d’algunes propostes i reflexions perquè si és important el què (eix verd) també ho és el com (la gestió)
Però calen, a més, mesures perquè els veïnatge faci seu el nou espai públic, creant un espai de vida de barri. Un aspecte important és la cura i gestió del verd. De fet, la gestió del verd té un efecte essencial en la gestió dels aspectes socials, cura del verd i vida social estan estretament relacionats. Arreu estan demostrades les múltiples avantatges dels horts i espais verds gestionats comunitàriament. Avantatges en el benestar i la salut dels que hi participen, en la millora mediambiental del barri i en la generació de vincles comunitaris entre veïnes i veïns. La interrelació entre la gestió del verd i la creació d’espais comunitaris d’oci i de cures entre el veïnatge es el que ha portat a entitats com el Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability de la Universitat Autònoma de Barcelona a afirmar, per boca de la seva directora Isabelle Anguelovski, que “els petits parcs on poden desenvolupar-se activitats sociocomunitàries tenen menys impacte en la gentrificació.”
El efectes de la gestió comunitària en els beneficis del verd urbà son fàcils de comprovar. Només cal una senzilla comparació entre la situació de les jardineres a la Illa de sant Antoni i el verd del espais de Nur i de Germanetes, incloent-hi les jardineres que hi havia davant abans de les obres, per a que no quedi cap dubte entre la diferència entre la qualitat del verd i la biodiversitat aconseguida per cada tipus de gestió. I ni parlar de la diferent capacitat de crear vincles comunitaris entre l’una i l’altra.
L’afirmació innovadora de que en el nou espai públic guanyat als cotxes la vida ha de estar al centre, no es pot fer sense recollir la propostes de gestió del veïnat, també pel que fa al verd, descartant visions de final d’obra i “manteniment” pròpies d’espais sense vida
Per això, quan una àmplia majoria d’entitats del barri donem suport a que organitzacions com Germanetes, avalades per anys d’experiència, gestionin comunitàriament una part del usos i el verd del tram de l’eix verd comprès entre el Parc de Joan Miró i el carrer Urgell, s’ofereix a l’Ajuntament una gran oportunitat, posant-li en safata la possibilitat de, almenys en un tram, crear una experiència innovadora totalment alineada amb el seu objectiu d’aconseguir que “al centre del nou eix estigui la vida “
Ja fa quasi dos anys que la plataforma citada mostrava les resolucions municipals en les que es podia basar una negociació:
Creiem que el model públic – comunitari és el que millor pot garantir aquesta gestió. “l’objectiu central d’aquests models es que les administracions i la ciutadania puguin treballar conjuntament en fins comuns i d’interès general, creant serveis públics que integrin accés , proximitat i participació” Pla Estratègic del Patrimoni Ciutadà 2019 – 2023 (PEPC)
La col·laboració públic comunitari que fem busca “d’una banda garantir els valors comunals: l’autonomia, l’autogovern, els drets d’ús i la gestió participada i democràtica. D’altra banda, garantir la funció pública del recurs: la seva accessibilitat, la universalitat, la transparència i el control públic (… ) és una aposta col·lectiva per ampliar el valor i la funció d’allò públic i reforçar l’autonomia i l’arrelament comunitari “ (PEPC)
Des de llavors, i més enllà de bones paraules, el silenci ha estat la resposta municipal. En un moment en què s’han de guanyar per al verd, espais avui ocupats pels cotxes, aquest silenci davant de propostes existents va acompanyat de grans obres públiques d’ enverdiment en que ni es planteja la creació d’espais gestionats comunitàriament
Barcelona presumeix del seu caràcter innovador. Avançaríem més si en lloc de tanta política d’autoafirmació es copiessin pràctiques de ciutats europees que són un referent pel que fa a innovació en polítiques ecològiques. Per exemple, a París, el juny de 2015 van aprovar una llei que permet a qualsevol ciutadà i/o entitat ciutadana enverdir el seu entorn mitjançant horts i jardins, i és l’Ajuntament qui facilita els permisos així com el suport material i tècnic. L’èxit d’aquesta política municipal ha estat de tanta dimensió, que avui dia s’han donat més de 1.000 llicències. Experiències similars en podem trobar a diverses ciutats europees.
L’ajuntament de Barcelona serà capaç d’adoptar una política de promoure i donar suport a les propostes ciutadanes de gestió comunitària del verd? De moment no hi ha resposta. Podem seguir tractant aquest espais com qualsevol obra sobre la que una vegada acabada no es pot fer res perquè així es desresponsabilitazaria la empresa constructora com hem sentit dir? Podem seguir pensant en el manteniment de l’espai públic i del verd urbà pensant la mateixa solució pels 4,5 Km de amb verd, descartant la diversitat de gestions que t’ ofereixen, com hem sentit dir ?
L’afirmació innovadora, amb la que coincidim plenament, de que en el nou espai públic guanyat als cotxes la vida ha de estar al centre, no es pot fer sense recollir la propostes de gestió del veïnat, també pel que fa al verd, descartant visions de final d’obra i “manteniment” pròpies d’espais sense vida. Algunes propostes, com la de gestió comunitària del verd, posen a prova si els discursos seran capaços de realitzar-se.
Plataforma Per un Barri verd i viu Esquerra de l’Eixample
Per conèixer el projecte dels jardins de l’Espai Nur: https://www.totbarcelona.cat/societat/oasi-eixample-espai-nur-227290/
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 