Xarxa d’Horts Urbans, Aplec d’Agricultura Urbana 2022 i diversos col·lectius de Barcelona
En els últims anys hem sigut testimonis de les grans transformacions urbanes que pretenen fer de Barcelona una ciutat verda, fins i tot un exemple o un model que sigui exportable a altres ciutats europees i mediterrànies. Tanmateix, si examinem a fons la situació, veurem que els espais verds que se estàn generant no sempre tenen una vocació d’espais de trobada i d’acció per part de les veïnes que, organitzant-se en col·lectius més o menys formals, els reivindiquen per tal de fer-se’ls seus mitjançant accions tal com la plantació o la reivindicació d’altres activitats d’índole social i comunitària. A aquest tipus d’espai a on l’intervenció de la ciutadania és clau pel seu disseny i la seva gestió en diem verd ciutadà, en contraposició al verd urbà al que estem acostumats: jardineres i espais intersticials o de pas (de vegades ni tan sols espais d’estada) que acumulen sistemes de rec per mantenir-se verds tot l’any. En ocasions, el disseny d’aquests intersticis verds tracta només d’intentar alliberar (de forma legitima) l’espai ocupat pel transport privat als carrers i places, però sense cap intenció d’incorporar-hi acció o dinamitzar-lo, per tal d’evitar la possibilitat de conflicte.
Els espais verds que se estàn generant no sempre tenen una vocació d’espais de trobada i d’acció per part de les veïnes que, organitzant-se en col·lectius més o menys formals, els reivindiquen per tal de fer-se’ls seus mitjançant accions tal com la plantació o la reivindicació d’activitats d’índole social i comunitària
Al contrari d’aquestes inèrcies cap a intervencions pacificadores però no dinamitzadores de l’espai verd i de la comunitat, s’aprecia una història llarga d’agricultura urbana a les ciutats europees, amb varis intents de generar ciutats agropolitanes. A Barcelona tenim el Pla Cerdà, on els centres de les illes de l’Eixample havien de ser horts i jardins. De l’est d’Europa podem prendre com exemple les idees i estudis de Kropotkin, qui estudiaba els sistemes alimentaris de les grans ciutats i insistia en no separar la vida de camp de la de ciutat, en el moment on les ciutats industrials proliferaven, projectava dient: “col·loqueu les fàbriques i els tallers a prop de les hortes i terres de cultiu, i treballeu en unes i altres alternativament”.
En moments convulsos l’Agricultura Urbana ha tingut una importància vital a la ciutat de Barcelona, com a la Guerra Civil amb els moviments anarquistes reapropiant-se d’espais per a cultivar aliments, i en moltes altres ciutats com a Detroit: després de la fallida que va fer el seu teixit industrial, sent una eina per la organització social i l’autogestió de la vida. Amb la crisi de preus de combustibles fòssils i el canvi climàtic que estem vivint, els horts urbans són un mitjà, potser més que mai, per poder mantenir una alimentació saludable i equilibrada dins d’un marc de col·laboració veïnal en xarxes de suport mutu.
Veient la importància històrica i present que tenen les hortes urbanes com espais de cohesió social i ecològica, cal generar un marc legislatiu que doni més permanència i estabilitat als projectes d’hortes urbanes
Veient la importància històrica i present que tenen les hortes urbanes, sent espais de cohesió social i ecològica, observem que continua havent un nou focus en quant a generar un marc legislatiu que doni més permanència i estabilitat als projectes d’hortes urbanes. En diferents països d’Europa existeix una forta tradició de les hortes urbanes amb organització i legislació darrera (França, Alemanya, Anglaterra…) En el camí que estem fent a la ciutat de Barcelona, l’estratègia d’enverdir la ciutat està sobre la taula i l’agricultura urbana se serveix com a uns dels primers plats, per tant, encara hi manquen moltes accions a realitzar. Demanem per tant un compromís amb els projectes veïnals que han anat sorgint en les darreres dècades i que és del tot segur que sorgiran en el futur, juntament amb un marc legislatiu ferm en el que se’ls pugui donar acollida, amb la introducció d’una nova qualificació urbanística per sols urbans destinats a aquest tipus de projectes col·laboratius i comunitaris: diguem-li sòl agroverd, diguem-li sòl d’horta urbana o sòl d’equipament amb ús agroverd… però posem-li un nom, i reconeixem-lo dins dels plànols urbanístics els quals tenen molt de pes en quan a com és l’entorn de la nostre vida dins la ciutat. La propietat privada té molts marcs legislatius on sempre està protegida, demanem que per protegir el dret a cultivar i a ser una mica més sobirans també existeixin marcs legislatius.
A diferents ciutats de l’Estat Espanyol trobem aspectes similars i diferents a la vegada. En totes, sent inexistent la legislació d’agricultura urbana reconeguda per l’Estat o per les administracions de les comunitats autònomes, si que existeixen normatives particulars que fan possible hortes de diferents caires. Però no tenim un marc on poder decidir a llarg plaç on tindrem les hortes a cada barri de la ciutat, on podrem anar a tocar terra, a cultivar, a intercanviar informació amb la natura. Davant la inexistència d’aquest marc, tot projecte d’hortes ciutadanes resta en mans de la voluntat política expressada en un moment determinat per una administració local concreta. En aquest sentit, ens consten casos de projectes on l’acció ciutadana autogestionada ha estat protagonista en els moments de planificació i presa de decisions, conjuntament amb les administracions locals, les Hortes de Pla i Armengol, Quirhort del Pla Buits, o el parc agrari de Can Valent o Green City Lab al Clot en són exemples. Donem tot el nostre suport als esforços i sensibilitat que calen per part de l’administració per portar a terme aquest acompanyament. Tot i així, aquest suport haurà d’anar necessàriament lligat a les reflexions i crítiques d’aquells altres exemples coneguts on aquesta gestió participativa no s’ha volgut posar en marxa.
En aquest últims 3 anys, varies hortes a Barcelona i rodalies han estat desallotjades sense possibilitat de rebre un espai per a cultivar. El Brot a Horta -Guinardó (bcn), les hortes del barri de Porta (bcn), el Mirlo a la població de Rubí, l’Horta de Vallparda a Hospitalet, o d’avís de desallotjament com l’Horta Alliberada de Sant Cugat, Date una huerta de Nou Barris (bcn), o L’Hort d’en Tomàs (bcn). Altres hortes han sorgit, i no ho neguem, tot i així es tracta majoritàriament d’hortes o bé en situació de precari (en un sòl a l’espera de desenvolupament urbanístic) o bé de projectes d’agricultura professional en sòls perifèrics a la ciutat, que tot i que poden ser projectes interessants en la seva lògica productiva, no necessàriament impliquen participació ciutadana. A Barcelona patim tot sovint d’una manca de voluntat política, d’una falta de transformació de l’estructura de l’Ajuntament. Volem que les necessitats de la ciutadania i de l’ecologia vagin de la mà amb les accions de l’administració al compàs que demana la comunitat. Volem els recursos per a protegir, dinamitzar i reactivar les hortes i així potenciar la sobirania alimentària.
Caminem cap allà, però a vegades amb incoherències. Esperem que les sinergies realitzades entre ciutadania i administració quallin i que es segueixi treballant per a poder cultivar dins la ciutat i mantenir la població connectada amb l’agricultura, amb la terra, que ens allunyem cada dia una mica més de la dependència econòmica i del consumisme. Seguim amb l’anhel de viure en ciutats abundants com els boscos i els rius vius, que sempre proveeixen d’aliments, recursos i harmonia, apropant-nos als cicles i ritmes que ens sanen.
Xarxa d’Horts Urbans, Aplec d’Agricultura Urbana 2022 i diversos col·lectius de Barcelona.
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 