Espai Ambiental
Ens trobem en un moment crucial per assegurar una vida digna a les ciutats, i és que els efectes de la Crisi Climàtica ja es noten durant totes les estacions de l’any. Cal afanyar-se a trobar solucions als impactes generats. La gran quantitat de residus que generem, especialment la fracció orgànica, n’és un dels principals.
El marc legal pels projectes de compostatge comunitari, regularà quins residus es poden compostar i quins no. També caldrà notificar a les administracions competents l’inici i final de l’activitat o dur un quadern de bitàcora
Per una banda, la Unió Europea presiona als estats membre a adoptar la nova Directriu sobre Residus. Aquesta normativa s’està adaptant a l’Estat Espanyol a través de la «Ley 7/2022 de residuos y suelos contaminados», on es reconeix el compostatge urbà -comunitari i casolà- com una eina de gestió de residus. Sota aquesta nova definició, les persones que composten les seves restes orgàniques haurien de demanar permís de tractament de residus, i haurien de reportar indicadors de gestió a les administracions competents. Per a regular-ho, el Ministeri va publicar el passat 13 de febrer un projecte d’Ordre Ministerial pel qual s’estableixen les normes generals per a l’exempció d’autorització del tractament de residus biodegradables. Aquest serà el marc legal que regularà els projectes de compostatge comunitari, regulant aspectes com: quins residus es poden compostar i quins no, la notificació a les administracions competents l’inici i final de l’activitat, l’enregistrament en un quadern de bitàcola de les tasques de manteniment efectuades, les tasques ha fer de forma periòdica, etc.
Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona, vol potenciar el compostatge comunitari a la ciutat ampliant els punts de compostatge comunitari municipal del Pla Residu Zero. Actualment hi ha 8 punts a tota la ciutat. També existeixen molts altres projectes de compostatge comunitari que es troben fora d’aquest Pla. La majoria d’aquests projectes de compostatge comunitari són gestionats des d’entitats arrelades al territori, així els projectes que millor funcionen i asseguren una major participació tenen al darrere una entitat enxarxada que potencia l’educació ambiental i afronta l’Emergència Climàtica des d’accions comunitàries quotidianes.
Cal que el Pla Residu Zero de l’Ajuntament de Barcelona incorpori la possibilitat de continuar adjudicant punts de compostatge comunitari municipal a entitats territorials comunitaris
Per això, cal que el Pla Residu Zero de l’Ajuntament de Barcelona incorpori la possibilitat de continuar adjudicant aquests punts de compostatge comunitari municipal a entitats territorials. I també instem a valorar i dotar de recursos als altres projectes existents que ara per ara no estan dins el Pla, com poden ser els projectes de compostatge comunitari existents a diversos equipaments com Centres Cívics o Casals de Barri.
D’altra banda, els horts urbans de gestió comunitària son un espai ideal per compostar una part de la fracció orgànica dels residus tancant el cicle que permet nutrir les terres (horts, jardineres, tests…) del propi barri. L’Ajuntament haurà de regularitzar i donar suport a les experiències i iniciatives de caire comunitari que surten del propis horts. Els convenis contemplats en el Pla Estratègic de Patrimoni ciutadà (2020-23) proporcionen una eina ideal.
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 