Es calcula que aproximadament un terç dels gasos d’efecte hivernacle que l’activitat humana allibera a l’atmosfera corresponen al sector agroalimentari. Una bona part corresponen al cicle de les matèries primes per a l’elaboració i posterior distribució. Però la pròpia activitat agrària és també una font central de GEH. Gairebé tothom ha sentit a dir que “una part de la culpa és dels pets de les vaques”, però gairebé tothom ignora que l’agricultura extensiva ben gestionada, i també l’agricultura, poden ser grans aliades en la lluita per frenar el canvi climàtic.
Tothom ha sentit parlar dels “pets de les vaques”, però poca gent sap que la ramaderia i l’agricultura ben gestionades poden ser grans ser grans aliades en la lluita per frenar el canvi climàtic
A sota els nostres peus tenim part de la solució. La terra que trepitgem és un gran magatzem de carboni. Les plantes tenen la capacitat de captar el carboni que els éssers vius i les activitats humanes alliberen a l’atmosfera en forma de CO2 i contribuir a refredar el planeta. Però segons l’Estratègia Europea del Sòl 2030, s’estima que el 60-70% no gaudeix d’una bona salut i fins i tot pateix processos severs de degradació. Les causes són diverses: erosió, compactació, disminució de matèria orgànica i pèrdua de biodiversitat. A més, segons dades de la FAO, cada hora es segellen a Europa 11 hectàrees de sòl. I en l’àmbit mundial es perden anualment fins a 50.000 km2 de sòl per diferents causes, gairebé la mateixa superfície que Catalunya i el País Valencià juntes.
El sector agrari i forestal és qui pot tenir un impacte directe més positiu en la gestió d’aquest sòl perquè, juntament amb plantes i animals, té el sòl com a “eina de treball” central. El carboni retorna al sòl en forma de matèria orgànica quan les plantes moren i també de la biota del sòl. Amb la llaurada, es contribueix a la mineralització d’aquesta matèria orgànica perquè minerals i altres substàncies quedin ràpidament accessibles per als nous cultius. En el procés trenquem l’estructura del sòl i el cicle de l’aigua; i pertorbem la microbiologia, que es redueix enormement. Així, part del carboni retingut al sòl s’allibera de nou a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni. L’aportació de compost i fems no és suficient per compensar-ho, perquè alimenta els cultius i part de la microbiologia associada, però no a tota la xarxa tròfica que contribueix a l’emmagatzematge d’aquest element.
Cal que la pagesia, amb el recolzament de tota la societat, adopti una mirada holística, posant en primer pla la importància de la biodiversitat , els balanços energètics, la gestió de residus i l’ús raonable i conscient de recursos tan essencials com l’aigua
Per això és tan important la difusió de pràctiques agràries que respectin i regenerin el sòl. Només d’aquesta manera podrà recuperar la seva funció captadora i emmagatzemadora de carboni, col·laborant a revertir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle. La sembra directa, eliminar o minimitzar el volteig de la terra, la utilització de cultius de cobertura, l’agroforesteria, una ramaderia lligada a la terra o l’ús de maquinària especialitzada són algunes d’aquestes pràctiques que encara no estan suficientment esteses i incorporades en el dia a dia de les explotacions.
A Catalunya, diferents entitats i institucions públiques estan treballant per establir protocols comprovats per l’acumulació de carboni en el sòl. Algunes d’aquestes i altres entitats s’han agrupat sota la plataforma Atmosterra per sensibilitzar el sector agrari i la ciutadania per a la transició cap a models alimentaris resilients, saludables, justos, diversificats i capaços d’esmorteir el canvi climàtic. Però sense oblidar que cambiar el maneig del sòl no és suficient per si sol ni de bon tros. Cal que s’acompanyi d’una reducció d’insums externs que necessiten combustibles fòssils per produir-se i per arribar fins a les finques. Cal que la pagesia, amb el recolzament de tota la societat, adopti una mirada holística, posant en primer pla la importància de la biodiversitat , els balanços energètics, la gestió de residus i l’ús raonable i conscient de recursos tan essencials com l’aigua.
Per saber-ne més: “Agricultura regenerativa, cara i creu d’un antídot climàtic“
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 