Ara que el combat legal comença la seva fase decisiva amb la defensa dels informes tècnics de la nostra defensa i es substanciarà als propers mesos, no podem deixar d’agrair el seu suport a totes les entitats i col·lectius, companyes i companys que ens han fet costat durant tot aquest temps i ens han ajudat amb el seu suport mobilitzador, econòmic, tècnic o legal, ni deixar de destacar com de valuós és el suport mutu i com d’important és aixecar la mirada i entendre que les nostres lluites per petites que siguin son diferents trams d’una mateixa trinxera.
Arxiu de categoria:Sobirania Alimentària
SOBIRANIES ALIMENTÀRIES EN PLURAL
no podem obviar que parlem des de dins de l’Europa fortalesa, centre d’acumulació neuràlgic i centrípet del neocolonialisme racial. Des d’aquí, imaginar sostenibilitat i sobirania, comença també per mirar al nostre voltant i adonar-nos del ecosistema social del què en som part: qui som? d’on venim? com estem? i finalment, en quina direcció podem caminar junts?
L’ALIMENTACIÓ ÉS COSA PÚBLICA
Ens trobem immersos enmig d’una emergència alimentària de proporcions dramàtiques. Segons l’IPC de desembre de 2022, l’alimentació ha pujat de mitjana un 15,7%, la xifra més alta coneguda des del començament de la sèrie calculada per l’INE, al gener de 1994. Segons les seves dades, la població destina, de mitjana, el 17% dels seus ingressos a comprar menjar, però es tracta d’una xifra mitjana, perquè en les classes populars la xifra escala fins a un 22%
¿QUI FINANÇA L’AGRONEGOCI?
Des de fa unes dècades, el model agrícola que es promou globalment no té com a objectiu produir menjar, sinó diners. És a dir, no es cultiven aliments, sinó insums que serveixen a diferents indústries: la industria agroalimentària que elabora productes ultraprocessats, però també moltes altres indústries, com la dels agrocombustibles (oli de palma o de soja per produir biodièsel; canya de sucre per a produir etanol).
ELS BANCS DE TERRES, UNA PEÇA CLAU PER FACILITAR L’ACCÉS A LA TERRA DES DEL MÓN LOCAL
Mentre el sector agrari es va envellint, hi ha gent jove que s’hi voldria sumar però té dificultats per formalitzar arrendaments o altres maneres de vinculació a la terra que no siguin de propietat. Els bancs de terres són iniciatives normalment impulsades per l’Administració que intenten mediar entre les parts i facilitar el procés.
¿COM DEFENSA EL CONTRACTE AGRARI A LA PAGESIA I EL TERRITORI?
Sostre. Protecció. Cuidar-se. Gaudir. Sentir-se part d’alguna cosa. Alimentar-se. Aquestes són algunes de les necessitats essencials per a la vida humana que recull la ja clàssica teoria del sociòleg xilè Max-Neef, una mirada aguda que ens parla dels àmbits fonamentals que hem de cobrir les persones, separant el gra de la palla i destriant aquells «falsos satisfactors» que ens aboca a desitjar el mercat capitalista.
TRACTAT UE-MERCOSUR. POCS GUANYEN, MOLTES PERDEM
L’acord de comerç entre la Unió Europea (UE) i el Mercat Comú del Sud (MERCOSUR) es va començar a negociar fa més de 20 anys. La UE estava reforçant la seva convergència després de l’Acord de Schengen -fi de controls fronterers per a les persones- i tenia una nova moneda única, l’euro. Els acords comercials són molt complexos, sí, però que calgui tant de temps per a firmar-lo només s’explica per una gran divergència d’interessos entre les parts negociadores.
SENSE PAGESIA NO HI HAURÀ ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE A BARCELONA
Fa tot just un any, Barcelona es publicitava com la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, i aquest any 2023 s’engega l’Acord Ciutadà per l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030. Mentre tant, pel que respecta a l’emergència alimentària, la demanda en ajudes i recursos alimentaris de l’any 2020 va suposar un increment del 140% respecte 2019 (pre-pandèmia), i a l’any 2022 encara estem a un 60% per sobre del nivell de 2019.
QUE CREMI CATALUNYA, QUE CREMI EL MÓN
S’ha parlat molt, arrel d’alguns incendis forestals, de la necessitat de recuperar el mosaic agrari i la neteja dels boscos. Però com? No se sent gaire que amb el model econòmic actual això no és possible. Parlem-ne.
DE L’ALIMENTACIÓ EN MANS D’UNS POCS A LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
No podem viure sense menjar, és una obvietat. I per això tot el que envolta el menjar és un pilar de les nostres societats. Però aquest pilar està sent fagocitat amb intensitat creixent per l’agronegoci. La pesca, els cultius, els ramats, la vibrant agrodiversitat que encara avui alimenta a la major part de la població mundial… estan sota el punt de mira.
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 