Per Anna Roca, Sònia Callau i Neus Monllor
Mentre el sector agrari es va envellint, hi ha gent jove que s’hi voldria sumar però té dificultats per formalitzar arrendaments o altres maneres de vinculació a la terra que no siguin de propietat. Els bancs de terres són iniciatives normalment impulsades per l’Administració que intenten mediar entre les parts i facilitar el procés.
La terra té, per als qui l’han treballat, un valor simbòlic lligat a la preservació d’un patrimoni, de la identitat i la memòria. Aquest vincle emocional dificulta el procés de cessió a altres persones que es volen dedicar a l’activitat agrària. En canvi, per als qui l’han heretat i no tenen cap lligam amb l’agricultura ni la pagesia, pot esdevenir un valor de mercat no sempre vinculat a un projecte agrari.
Mentre el sector agrari es va envellint, hi ha gent jove que s’hi voldria sumar però té dificultats per formalitzar arrendaments o altres maneres de vinculació a la terra que no siguin de propietat
Les expectatives que aquesta genera, especialment en zones properes a nuclis urbanitzats o a infraestructures, provoca reticències a l’hora de formalitzar contractes d’arrendaments o altres fórmules que atorguen certs drets a la persona arrendatària.
En qualsevol dels dos casos, es fa necessari implementar sistemes de mediació entre la propietat de la terra i les persones interessades a treballar-la. És necessari generar les condicions de confiança que permetin establir vincles i també de coneixença dels valors de l’agricultura per superar possibles reticències a arrendar o cedir les terres.
És en aquest context que els ens locals tenen un paper clau en el disseny, creació, impuls i dinamització dels bancs de terres (BdT), des de procurar l’accés a la terra, fins a esdevenir mecanismes d’acollida per a nous projectes d’emprenedoria agrària.
¿Què és un banc de terres?
Un BdT és una eina d’intermediació entre la propietat i l’ús del sòl agrari. És concebut per mobilitzar les terres productives amb l’objectiu de facilitar-ne l’accés a qui vulgui treballar-les i donar suport als processos de relleu generacional agrari al territori.
Perquè un BdT funcioni cal que hi hagi un registre de les parcel·les que en formen part, com també un protocol d’actuació per portar a terme la intermediació entre la propietat i les persones demandants de terres. Aquesta tasca la fa una persona tècnica responsable de gestionar i dinamitzar l’activitat del BdT, que normalment està vinculada a una administració pública.
La majoria dels BdT es dirigeixen a persones nouvingudes que cerquen terres per a la seva primera instal·lació agrària, amb la voluntat de fomentar el relleu generacional agrari i un model de pagesia de proximitat i ecològic.
Des de la intervenció pública es justifica el suport als BdT per fomentar l’aprofitament del sòl fèrtil, protegir l’activitat agrària d’altres usos, rejovenir el sector agrari, revertir el despoblament i la pèrdua de valors tradicionals o per enfortir les dinàmiques agràries per una agricultura sostenible.
La majoria dels BdT es dirigeixen a persones nouvingudes que cerquen terres per a la seva primera instal·lació agrària, amb la voluntat de fomentar el relleu generacional agrari i un model de pagesia de proximitat i ecològic
Els bancs de terres en xarxa
A Catalunya, entre la primera i la segona dècada d’aquest nou mil·lenni es comencen a desenvolupar projectes de BdT municipals i comarcals: Ulldecona, Amposta, Torrelles de Llobregat, Selva del Camp, Montsant, Garraf. Al Pirineu, dins el Projecte Grípia, l’Associació Rurbans va impulsar el Banc de finques i terres agrícoles (2010) amb la recuperació de les pastures a través d’acords de (…)
Podeu llegir l’article sencer publicat per la revista Agrocultura en a aquest enllaç
Anna Roca, Sònia Callau i Neus Monllor
Imatge cortesia del projecte BCN Smart Rural-Diputació de Barcelona
Ruralitzem - Veus per la Sobirania Alimentària 